Al setembre faria més de 9 mesos que no veiem a les croquetes i això no podia ser, per tant varem decidir que seria el moment d’anar a visitar-los, després de pensar i parlar-ho amb ells varem acordar que la trobada seria a Costa Rica, pel que ens havien dit era un país amb molta natura i animalons.

Val a dir que natura n’hi ha molta, parcs naturals amb molta selva, volcans actius i no actius, platges semi desèrtiques, etc. En quant als animalons la cosa és més precària i sobretot difícil de veure, micos (udolador i carablanca), ós mandrós, granotes, cocodrils, etc. I el plat estrella, les tortugues que van a la Platja de Tortuguero a pondre els ous, això si que val molt la pena. Però pel que ens havien dit, ens esperàvem molt més del que en realitat varem veure, tot i ser molt interessant.

Les carretes són en general molt dolentes i no estan gens cuidades, per fer 100 kilòmetres et passes més de tres hores. N’hi ha moltes sense asfaltar, inclús hi ha pistes per arribar a llocs prou importants. Ja que viuen molt del turisme i els preus són de turista, crec que ho haurien de cuidar una mica més.

Malgrat això, l’experiència ha estat molt bona i amb la parella t’ho passes molt bé, ha valgut molt la pena anar a passar aquests dies amb ells i compartir plegats moltes estones de caminades, calor, pluges, platges i riure.

Endavant croquetes, ànims i si podem us tornarem a venir a veure, i sinó pot ser, sempre quedarà Barcelona.

NOTA: Artículo escrito por Tere Jané, también conocida por l’Àvia Croqueta, la mamá de Mamá Croqueta.